Temps de vaques magres han fet perdre a Zapatero el discurs social que havia mantingut tota la legislatura present i la passada, desconcertant la forma de presentar les mesures, anunciant les més dures com les rebaixes del salari dels funcionaris o la congelació de pensions que finalment no és tal. El desconcert s'extén entre les files socialistes de les illes, de cop i volta desarmats i atemorits davant la congelació de les inversions. Havia ser la legislatura de la inversió estatal però la lentitud en l'acord farà que moltes d'aquestes inversions no arribin o arribin retallades, encara no se sap. Tot i així, sempre serà més que el que va invertir Aznar, és a dir 0.
El PP continua fent de la crisi econòmica només una arma electoral, seguim esperant de Rajoy qualque proposta, qualque mesura, qualque exemple, qualque paraula... encara que sigui per donar suport a una de les mesures que abans reclamava i ara ni reclama ni deixa de reclamar. La sort de Zapatero és tenir a Rajoy enfront que el fa bò fins i tot en les seves hores més baixes.
El PP balear en canvi espabila, de la mà de Jaume Font pacta amb Francina Armengol un acord titllat de "històric" al Consell de Mallorca, alguns mesos de negociació, amb una UM fora de lloc (off side, "orsai"), un Bloc que per ventura sorprès veu realitzades part de les seves aspiracions programàtiques en matèria de territori. Finalment Armengol i Font presenten en públic la criatura, però, curiosament, apareix Bauzà per penjar-se la medalla. Senyal que el PP dóna importància a aquest acord, bona cosa. Però tal vegada també senyal de que Bauzà tem els rivals com podria ser el propi Jaume Font si deixàs d'estar imputat pel cas Pla Territorial?
