Firmes
Sebastià Bennassar. En una crisi econòmica com la que estam patint no tothom està vivint la situació de la mateixa manera. En qualsevol crisi hi ha els carronyaires socials que intenten aprofitar-se de la situació i que a més a més ho estan aconseguint de múltiples maneres. En els darrers temps han proliferat les botigues dedicades a la compra d’or, de joies i de metalls preciosos. Moltes d’aquests “empresaris” estan traient doblers negres per acabar comprant els records de les famílies en l’únic patró econòmic que és un valor segur i a l’alça, l’or. Aquestes famílies s’han vist obligades a vendre el darrer patrimoni que els quedava –molt sovint l’únic- per tal de poder continuar menjant un mes més o de poder vestir els infants per anar a l’escola. Mai com ara no s’havien vist tantes famílies de classe mitjana empobrides fins al punt d’haver de recórrer a la caritat alimentària. En aquest sentit, s’ha de destacar que una vegada més determinades esglésies de determinades tendències estan fent una tasca social impagable. La canalització de la distribució dels aliments sobrants entre aquells més necessitats és una de les coses que millor fan, independentment de les creences religioses de cada persona. L’església (les esglésies, en general) estan arribant allà on l’Estat no arriba de cap de les maneres i on no té cap capacitat d’arribar.
Sebastià Bennassar. Aquest és un dilluns trist. Jo volia reprendre els articles en aquest diari digital que crec que serà més necessari que mai en els temps que s’acosten fent una mica de balanç de les notícies que ens ha deixat aquest estiu, en el període que la redacció de la tesina m’ha mantingut una mica allunyat de vosaltres, però mentre el cel deixa escapar petites gotes d’aigua que alguns miren amb esperança d’esvaïment de la calor i altres analitzen com un simple anunci de més rigors caniculars, avui toca parlar de la pèrdua de dos homes que avui comparteixen el seu darrer comiat.
Cosme Bonet.Començaré parlant clar: els del PP, "es nostros" com diríen ells, sí que varen cobrar les vacances no disfrutades, i cobraren el mes complet.
Sílvia Cano. El pasado lunes día 20 asistí a la conferencia organizada por el departamento de Filosofía y Trabajo Social de la UIB donde se planteaba una extrapolación del caso islandés a nuestro país. Al hilo del movimiento 15-M se invitó a Hördur Torfarson, activista por los derechos homosexuales y el artífice de una revolución sin parangón en Islandia. Compartiendo mesa estuvo el siempre grande y provocador Leo Bassi, figuras del mundo académico y un representante del movimiento 15-M.
